![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Viking_spacecraft.jpg/640px-Viking_spacecraft.jpg&w=640&q=50)
Viking 1
From Wikipedia, the free encyclopedia
Viking 1 l'è stàda 'na misiù spasiàla progetàda e realizàda de la NASA endei agn setànta del sècol XX, che la g'ha reprezentàt giöna de le tàpe piö 'mportànte de la stória de l'esplorasiù del pianeta Marte. Ensèma col a sò sónda zemèla, la Viking 2, la fàa part del Programa Viking.
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Viking_spacecraft.jpg/640px-Viking_spacecraft.jpg)
Töte dò chèste sónde i éra furmàde de 'na part ciamàda orbiter, che la duzìa restà en òrbita entùren al pianéta e de 'na part ciamàda lander che a 'n momènt precìs la gh'ìa de destacàs del orbiter e nà a postàs söl pianéta. Le dò unità i éra stüdiàde per fà che apéna dòpo che le destacàa le püdìes laurà ognöna de per sò cönt, sènsa bezògn de cumunicà 'ntra de lùre e püdì cumunicà co la Tèra en maniéra endependènta.
Dopo éser riàda endèn'òrbita stàbil entùren a Marte, l'orbiter el duzìa fà 'na prìma mapadüra de la superfìce del pianeta, isé de localizà 'n pòst adàt a fà aterà 'l lander.
La Viking 1 la gh'ìa, töta 'nsèma, 'na màsa de 3527 chìli; dòpo la separasiù de le dò unità e l'ateràgio del lander, le dò màse i éra calàde a 900 kg (orbiter) e 600 kg (lander), per vìa del carbürànt cönsömàt endela procedüra de ateràgio.
La misiù l'è costàda 'n totàl entùren al miliardo de dòlari americà.