![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Brassica_juncea_-_K%25C3%25B6hler%25E2%2580%2593s_Medizinal-Pflanzen-168.jpg/640px-Brassica_juncea_-_K%25C3%25B6hler%25E2%2580%2593s_Medizinal-Pflanzen-168.jpg&w=640&q=50)
Senavra (pianta)
From Wikipedia, the free encyclopedia
G’è diverse piante de senavra, qe le fa tœte part de la fameia de le “brassicaceae”. In certe province, per esempe a Bergem e a Bressa, se ciama anca “senaver” (senàer in ortografia unificada).
- Brassica nigra, l’è la senavra nigra, la prima qe l’è stada coltivada come spezie. I g’ha trovad de la somenza de senavra nigra qe la risal a l'etaa del bronz: l’era ind una abitazion su dei passon (“palafìta”) arent al lag de Bienne in Svizera e anca ind un'imbarcazion cinesa de la preistoria. La se doprava anc’pò indel’Antig Ejitt e la s’è spandida in tœta l’Europa e l’Asia. I Spagnœi i l’ha portada in America. Le so piante le pœl cresser olte infina a 3 meter e ‘l savor dei gran, qe i è plutost picinin, l’è fort e picant.
- Brassica alba (o Sinapis alba), l’è la senavra bianca (in America i la ciama “jalda”). La ven dal Mediterrane, è la s’è spandida indele rejon temperade. Le piante le ruva a vesser olte anca 0,6 meter e i so gran i è plussee grands de qei de i oltre varietaa de senavra.
- Brassica juncea, l’è la senavra mora, qe la se ciama anca “bruna” e “cinesa”. L’è un incrox tra la Brassica nigra e la Brassica rapa, e le so piante i è olte da vun a duu meter. I so gran i pesa el dope de qei de la senavra nigra e el so savor l’è picant istess. La ven dal Nord-Africa, da l'India e da l'Asia centrala.
- Brassica arvensis, l’è la senavra selvadega.
![]() |
Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Brassica_juncea_-_K%C3%B6hler%E2%80%93s_Medizinal-Pflanzen-168.jpg/320px-Brassica_juncea_-_K%C3%B6hler%E2%80%93s_Medizinal-Pflanzen-168.jpg)