Pruvincia de Bèrghem
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Provincia de Bergom (Pruìnsa de Bèrghem in Bergamasch) l'è mettuda in del center de la Lombardia; la confina cont i provinz de Lecch, de Monscia e Brianza e de Milan a òvest, con quèlla de Sondri a nòrd, quella de Brèssa a est e quella de Cremona a sud.
Pruvincia de Bèrghem Provinça | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Dats aministrativ | |||||
Stat | Italia | ||||
Rejon | Lombardia | ||||
Capolœg | Bergem | ||||
Politega | |||||
President | Matteo Rossi (29 settember 2014) | ||||
Orgen lejislativ | Consili provinçal | ||||
Territore | |||||
Coordinade | 45°41′42″N 9°40′12″E | ||||
OSM | 44996 | ||||
Voltituden | 249 m s.l.m | ||||
Superfix | 2 722,86 km² | ||||
Abitants | 1 102 670 ab. (31 dicember 2021) | ||||
Densitaa | 404.97 ab./km² | ||||
Confin | Pruvincia de Sundri, Pruvincia de Bressa, Pruvincia de Cremuna, cità metropolitana de Milan, Pruvincia de Munscia e Brianza, Pruvincia de Lech e Pruvincia de Com | ||||
Fus orari | |||||
Varie | |||||
Codex ISO 3166 | IT-BG | ||||
Codex postal | 24121-24129 (Bergamo), 23806, 24000-24100, (provincia) | ||||
Sigla autom. | BG | ||||
Codex ISTAT | 016 | ||||
Codex catastal | |||||
Cl. climatega | |||||
Cl. sismega | |||||
Localizazion | |||||
Sit istituzional |
El sò territòri l'è spartii fra la montagna, la colina e la pianura.
La part de montagna l'è la pussee granda (pussee del 60% del total) e l'è occupada di Alp Oròbi, tajaa da tré gròss valad profond: la Val Brembana, la Val Seriana e la Val Cavalina, con tutt i sò valètt lateraj (Val Talegg, Val Brembila, Val Serina, Val de Scalf).
Tra la pianura e la montagna gh'è ona zenta de ronch, cont i Coll de Bergom e el Parch di Coll de Bergom, la Val Calepi e la Val San Martin; tutta la part meridional l'è inveci pianura, de origin alluvional e compresa trai fiumm Ada e Òli.
Tutta la part bassa la gh'ha on ambient oramai antropizzaa, anca se in d'on quaj sitt gh'è ammò dii paesagg minga tròpp ruinaa; a bon cunt, la densitaa l'è minor de quella de la provinza de Monscia ò Milan.
L'ambient de la montagna l'è inveci puttòst ben tegnuu: se regòrden a quèll propòset chì tutt i zòn protett (bell grand a l'è el Parch di Oròbi Bergamasch, al confin settentrional).
L'economia de la provincia l'è dominada de l'industria, fada per el gròss (comè in del rest de la Lombardia) de aziendi medi e piscinitt; i settor pussee in forma a hinn el tessil, la mecaniga, la siderurgìa (se regòrda la Dalmen).
L'agricoltura l'è oramai marginal, anca se in pianura l'è eficent e la consent di produzion elevaa; in montagna l'è inveci trascurabil, vist el fenòmen de l'abbandon de part de la popolazion.
Ona risorsa di montagn a l'è el turismo.
In de la Provincia de Bergom gh'è vun di pussee important aeropòrt in Itàlia: quell de Oeuri, che l'è diventaa el 4° in Itàlia per i persònn e adiritura ul 3° per i merci.