Pasqua
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Pasqua l'è 'l dé che se festègia la ressuressiù de Nòst Signùr Gesü Crést e l'è 'nsèma al Nedàl öna di dò fèste cristiane piö 'mportante.
![]() |
Chèst artìcol a l'è scricc in Lombàrd, ortograféa bergamasca del Dücàt. |
Chèlla us ché la gh'ha mia di foncc o i è tròp póche. Per piasér, zónta di fóncc a la us. Issé de ìga ön'idéa di ótre us senza fóncc, ardì ché. |
Gh'è mia ü dè precìs per festegià la Pasqua, de fati se la festègia tra 'l 22 de mars e 'l 25 de avrìl. La Pasqua 'nfati la ghe à dré al calendare lünàr e mia a chèl del sul l'è sèmper de düminica, la prima düminica dòpo la prima löna piéna de primaéra.
La düminica de Pasqua la ria a la fì de la Setimana Santa che l'è l'öltima setimana de la Quarésma che l'è 'l tèp de penitènsa dedicàt a preparàs a la mórt e ressuressiù de Nòst Signùr.
L'è tradissiù la düminica de Pasqua regalà l'öv de Pasqua, de sólet de ciocolàt, consideràt sìmbol de éta, la nöa éta de nòst signùr che l'è risórt.
Ol lönedé de Pasqua, ciamàt Lönedé de 'l Àngel, o pò 'l dé de Pasquèta, l'è tradissiù maià öv e radécc.