![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Mommsen_p265.jpg/640px-Mommsen_p265.jpg&w=640&q=50)
Nibal
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Nibal (anca Nibol o Nibel; 247-183 a.C) l'è stad on condoter cartasgines. L'è considerad coma vun di pussee grand condoter e statista de l'Età antiga, nemis sgiurad de la Republega Romana e ultem leader de grand valé de Cartasgin pruma de la soa toma in di guerre puneghe.
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Mommsen_p265.jpg/640px-Mommsen_p265.jpg)
El Nibal l'è nassud in del 247 p.d.S. in la fameja del condoter cartasgines Amilcar. Sgiamò a noeuv agn l’ha sgiurad de vesser nemis de Roma. L’è vegnud el capo pussee important di armade cartasginese in Hispania, l’ha fad partù la Seconda Guerra Punega, quand che l'ha tacad Saguntum. Ind el 218 a.C l'è ruvad in Italia e l'ha inferid ai roman di desconfite, tra i che la gh'era anca quella de Canne. Nepunemanch i roman inn stad boni de reciapà l’inizziativa e de tacà su el contratach pruma in Hispania e despoeu in Africa. L'è stad batud a Zama, despoeu la che a Cartasgin la restava nò oltra possibilità che firmà la pas con Roma. In del 196 p. C. l’è stad acusad de vesser contra i roman e l’è stad forzad d’andà via. El s'è copad in del 183 p.d.C. desgià che el voeureva mìa dàlla vinta ai roman.
El Nibal l’è considerad coma vun di pussee grand stratega de la storia de l’Oeuropa e anca vun di pussee grand condoter de l’Età antiga insema al Lissander Magn, el Sgiuli Zesar, el Scipio e el Pirros d Epir. E a la fin l’è anca considerad on grand stratega militar, compagn del Napoleon Buonaparte.