Michael Faraday
From Wikipedia, the free encyclopedia
Michael Faraday, (Newington, 22 de setèmber del 1791 - Londra, 25 de óst del 1867) l'è stat en fìzich e chìmich inglés che g'ha stüdiàt l'eletromagnetìsmo e l'eletrochìmica. L'ìa discèpol del chìmich Humphry Davy e l'è cunusìt suratöt per la scopèrta de l'indusiù eletromagnética, che g'ha pirmitìt la custrusiù de generadùr e mutùr elètrich, e de le légi de l'eletròlizi. Per chèste sò scopèrte l'è cunsideràt el fondadùr de l'eletromagnetìsmo e de l'eletrochìmica.
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Endèl 1831 el g'ha desegnàt el càmpo magnétich entùren a 'n cundutùr endèl quàl pàsa 'na corènte elètrica (zà scuprìt de Oersted), e 'l stès an el g'ha scuprìt l'indusiù eletromagnética, el g'ha dimustràt l'indusiù de 'na corènte elètrica per mès de 'n ótra, e 'ntroducìt el prensépe de le lìnee de fórsa , per reprezentà i càmp magnétich.