From Wikipedia, the free encyclopedia
I metall alcalin-terros a inn i element del grup 2 del bloch s de la tavola periodega:
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
I metall alcalin-terros a g'hann du eletron in del nivell de valenza, per quella roba chì g'hann la tendenza a perdei per formà cation M2+; istess di metall alcalin a inn de aspet argentad e g'hann densitaa bassa.
In chimega sa comporten coma i alcalin: reagissenn cont i alogen per formà sal jonegh e cont l'aqua per formà idrossit; generalment però a g'hann manch la tendenza a reagì respet ai alcalin.
El berilli l'è poch comun in su la crosta terrester, l'è de fad el 47esim element per bondanza. El se recava di minerai berilli (Be3Al2(Si6O18)) e bertrandid (Be4Si2O7(OH)2). Se producen manch de 500 tonnellade a l'ann de berilli metallegh. El magnesi l'è inscambi tant bondant in su la crosta terrester, indova l'è el setem element per bondanza, e l'è contegnud in pussee de 50 minerai. El mineral de importanza economega pussee granda l'è la magnesid (MgCO3); a l'ann se 'n lavoren circa 24 milion de tonnellade per havé ossid de magnesi (MgO). La produzzion a l'ann de magnesi metallegh la resulta de circa 850 000 tonnellade a l'ann.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.