Matematega
From Wikipedia, the free encyclopedia
La matematega a l'è qella scenza qe la studia dei modei de strutura de corp astrata e de le relazion qe i se stabeliss intra de lor ( de la parolla derivada del Greg μάθημα, máthema: scenza, cognossenza, aprendiment, μαθηματικoς ).
Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
Qella vox qì la g'ha miga dei fonts o inn trop poqe. Per piexer, jonta dei fonts a la vos. Insì de haver-g un'idea dei oltre vos senza fonts, vardee qì insì. |
Istess qe la g’ha de plœ de un us ind i oltre scenze e dissipline ( particolarment fiss ind la Fisega ), e la trata dei relazion q’i pœl sembrar evidente, i matemateg de prima i postula ( vider assioma ), e apos i deduiss e demostra. La matematega l’è miga considerada una scenza sperimentala. I matemateg i è solits definir e investigar struture e concets astrats per dar le rexon purament de dent' a la matematega, jà qe qelle struture qì i pœ provider, per esempi, una jeneralizazion eleganta, o un util per dei calcoi frequents. De plu, un bell poo de matemateg i studia le soe aree de preferenza semplixement per de le rexon estetege, a vider-la insí la matematega l'è come una forma d'art in cunt d'una scenza pratega o aplicada ( anc'pò sì le struture qe i matemateg i investiga i g'ha fiss de spess la soa orijen in osservazion de la natura ).
La matematega a l’è un'art, però anc'pò una scenza de studi. Informalment, se pœ afermar qe la matematega a l'è ol studi dei «numer e simboi», i.e., la investigazion de struture astrate definide de manera assiomatega qe i drœva la lojega e la notazion matematega.
A l'è anc'pò la scenza de le relazion spaziale e quantitative. Se trata de relazion esate qe i esistex intra quantitaa e magnitude, e dei metods per i quai, d'acordi cont qeste relazion, le quantitaa cercade i è deduxibele a partir d'oltre quantitaa cognossude o presuposte. Dei olter ponts de vista i se pœ trovar ind la filosofia matematega
A l'è frequent trovar vergun q’al descriv la matematega coma una semplix estension dei lenguaj naturai uman, qe la dœvra una gramatega e un vocabolari definid cont estrema precision, ol proposit de la quala a l'è la descrizion e esplorazion de relazion concetuale e fisege. De recent, malgrad qest, i progress int el studi del lenguaj uman i ponta a un'oltra forma de analizar : i lenguaj naturai ( come ol Lombard, ol Catalan e ol Frances ) e i lenguaj formai ( come la matematega e i lenguaj de programazion ) i è de le struture de la nata basegament diferenta.