![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Illustration_Buxus_sempervirens0.jpg/640px-Illustration_Buxus_sempervirens0.jpg&w=640&q=50)
Buxus sempervirens
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ol Buxus sempervirens (Martèl in Lumbàrt Orientàl e Martelìna in Lumbàrt Ucidentàl), spéce de la famèa di Buxaceae, l’è ü boscàl ólt fina a 5 méter, che l’vé da l'Eüròpa centràla, dal Nort Àfrega e pò da l’Àzia Ucidentàla.
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
Buxus sempervirens L. | ||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
occ.: Martelìna or.: Martèl | ||||||||||||||
![]() | ||||||||||||||
Classifigazion sientífiga | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
Nomm binomial | ||||||||||||||
Buxus sempervirens L. | ||||||||||||||
Sinonim | ||||||||||||||
Ol Martèl l’è öna piànta che la crès desperlé in di bósch mia frècc, ach sö di teré con tat calcàr, tate préde e póch nütrimènt. Se l’ tróa da la pianüra ‘nfina a la culina, dal pià fina a i 600 – 800 méter. La sopórta bé ol cólt, ma pò i zelàde, ol calcàr, ol sul, la mèza ombréa, l’inquinamènt; pròpe per chèsto l’è öna spéce tat resistènt che la é bé ‘mpó despertöt.
Ol Martèl l’ crès però a belàze, a belàze, de fati l’è öna spéce tra i piö pégre che gh’è a crès.
Suradetöt però la sóporta i potadüre tat che ‘nsèma al Ligustrum vulgare, ol cambròsen, e al Taxus baccata, l’è dovràt per fà di sése e di scültüre ‘n del art topiària e l’è stài dovràt a partì dal Rinascimènt in di giardì “a l’italiana”.