![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Marshall-john-engraving-LOC-1808.jpg/640px-Marshall-john-engraving-LOC-1808.jpg&w=640&q=50)
Marbury v. Madison
From Wikipedia, the free encyclopedia
Marbury v. Madison a l'è stad un cas simbol de la Cort Suprema di Stat Unid decidud in del 1803 che l'ha stabilid el principi de la revision giudizziala in di Stat Unid, retegnud el cas el pussee important decidud de quella Cort lì. In la decision, scrivuda del giudes-capo John Marshall, la Cort l'ha anulad una lesg del Congress che la slargava la soa giurisdizzion originala in di cas compagn de quell menad inanz a la Cort, che 'l revardava la nomena de 'n giudes de pas, ma inscì la s'è dada el poder de deciarà i lesg contra de la Costituzzion.
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Marshall-john-engraving-LOC-1808.jpg/320px-Marshall-john-engraving-LOC-1808.jpg)
A bon cunt, però, in di prim agn de la revision giudizziala i Cort l'hann doperada no inscì tant, tant che la segonda voeulta che hann sbatud sgiò una lesg l'è stad in del 1857, in la decision Dred Scott v. Sandford che l'ha nulad el Compromess del Missouri e l'ha favorid la partenza de la guerra civil americana.