Mapa
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una mapa l'è una rapresentazzion simbolica che la enfatiza i relazzion in tra i element de on spazzi, 'me lavorà, region o temi.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
Quella vos chi la gh'ha minga di font o inn trop poche. Per pieser, sgionta di font a la vos. Per havégh un'ideja di altre vos senza font, vardee chichinscì. |
Tante mape inn franche, blocade a carta o a on alter mezz durabil, inscambi alter inn dinamiche o interative. Anca se i carte i se dopre soratut per descriv la geografia, i poden rapresentà ogni spazzi, ver o fint, senza contegnì al contest o la scala, come in de la cartografia del cervell, del DNA o de la topologia de la rete informatica. El spazzi che l'è stad mapad el po vesser in do dimension, come la superfiss de la Terra, in tre dimension, come el de denter de la Terra, o anca spazzi pussee astrat de ogni dimension, come in del modellà i fenomen che gh'hann tante variabil indipendente.
Anca se i prim carte cognossude inn del cel, i carte geografiche del territori inn de tradizzion longa e inn esistide dal temp antigh. La parolla "mapa" la ven dal latin medieval: Mappa mundu indova che mappa el significava "mantin" o "tessud" e mundi "el mond". Inscì, "mapa" l'è diventad una parolla scurtada che la se riferiss a una rapresentazzion in do dimension de la superfiss del mond.