Lengua italiana
lenguàss / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'italian o, de spess in Lombard Oriental taià (nòmm nativ: italiano), o anca toscan l'è ona lengua latina moderna. L'italian l'è anca, in d'on quaj canton, ona lengua franca, perchè i sò parlant parlen anca lengov different e i doperen l'italian domà per parlà con i gent forest, ma l'era ona situazion pussee spantegaa in del secol quell de 19-20, perchè poeu i politegh de genocidi lenguistegh del Stat italian han portaa la noeuva lengua a la pupart di italian. L'italian l'è lengua offizzial de l'Italia, de San Marin, de la Svizzera (insema al franzes, al todesch e al romancc) e de la Citaa del Vatican (insema al latin). L'è lengua offizzial in Istria insema al Croatt e al Sloven. L'è parlada anca in del Principaa de Monaco, a Malta, in Corsica, a Nizza e provincia, e minga tropp in Albania, Tunisia e in Libia. I so dialet de spess hinn influenzaa da vari lengov regional e local parlaa in 'sti teritori chì.
Quell articol chì l'è domà on sbòzz. Se violter sii bon de mettegh dent on quejcòss de puu, preocupeves minga e provégh. |
Quella vos chi la gh'ha mìnga dì font o a hinn tròpp pocch. Per piesè, gionta di font a la vos. Per avè on'ideja di alter vos senza font, vardee chichinscì. |