Espulsion (edilizia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Con espulsion in edilizia se designen di accumulazion de cristàj bianch de sal in su ona superfice porosa che se formen dòpo el svaporamént de l’acqua de ona soluzion de acqua e saj sciòlt de denter, de già che l’acqua la svapóra, ma i saj nò. Se veden despèss in su di mur indoe gh’è ona salida de acqua dal terrén oppùr on quaj tubo, compagn de la cantarana, che ‘l pèrd acqua con sciòlt de denter di saj. I saj pòden ancasì vegnì dai materiaj de la cotruzion. I saj pòden poeu deslenguàss sora ona cèrta umidità atomosferega, e ògni sal el gh’ha la sò seouja oltra la qual el se deslengua perché el surbiss el vapor de l’acqua da l’aria (el fenòmen l’è dìtt deliquescenza). Per esempi el sal marin clorur de sòdio el se deslengua sora ona umidità relativa del 75% a 20°C. El fenòmen el succed per via de la differenza de pression de vapor esistent tra el sal idraa e la pression del vapor de acqua atmosferego. Inscì che in condizion de bassa ùmidità l’acqua la tend a lassà el sal, inveci sora ona cèrta soeuja l'umidità la tend a‘ndà vèrs el sal fin a deslenguàll.
I saj che càosen di espulsion pussée despèss hinn:
- el gèss, CaSO4•2H2O,
- el solfaa rameich penta-idraa, CuSO4•5H2O, che tra l'alter perdendo acqua el cambia color da bloeu a bianch.
Ancasì i càosen di espulsion on quaj clorur e on quaj nitraa idràa.