![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Margaret_Thatcher_%25281987%2529.jpg/640px-Margaret_Thatcher_%25281987%2529.jpg&w=640&q=50)
Descor de Bruges
From Wikipedia, the free encyclopedia
El descor de Bruges a l'è stad un descor che la Margaret Thatcher l'ha fad al Collegi d'Europa a Bruges, in Belgi, el 20 de setember del 1988, indova che l'ha dad foeura la soa oposizzion a la trasformazzion de la Comunità Economega Europea in d'un super-stat federal che l'havaria cavad via competenze ai stat member, vist 'me una risposta al descor del president de la comission Jacques Delors, assee vesin al federalism, fad el 8 de setember denanz a la Trades Union Congress britannega.
![]() |
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Margaret_Thatcher_%281987%29.jpg/640px-Margaret_Thatcher_%281987%29.jpg)
In del descor la Sciora de Ferr la regorda i gran ligam in tra el Regn Unid e l'Europa e la invita la CEE a resister a 'na spinta centralizanta, a 'na reforma de la politega agricola comunitaria e al tirà inanz el sostegn al lavorà de la NATO. Vuna di linie pussee cognossude e controverse de 'sto descor a l'è "hem minga lavorad per tirà indree i frontere del stat a cà domà per vedè un super-stat europee pront a esercità una noeuva dominanza de Brussel".
A bon cunt, a l'è stad un descor a favor de l'integrazzion europea, anca se limitada, a l'è stad però vist 'me un pont important in la storia de l'eurosceticism britannegh, tant che per un quajvun l'ha "mitud el Regn Unid in su la strada de la Brexit", e 'l grup de Bruges, un think tank euroscetegh, el ciapa el nom de 'sto descor, che l'ha anca menad a 'n s'cepàss del Partid Conservator in tra la banda federalista e quella, de magioranza, contraria e, a la fin, ai dimission de la Thatcher midema con la scerna del Regn Unid de sgiontàss ai acord europee del cambi.