Cort d'onor del palazz de Brera
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Cort d'onor del palazz de Brera a l'è la cort principal del Palazz de Brera, indova che se troeuven l'Academia e la pinacoteca omonema.
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
Quell articol chì l'è domà un sbozz. Se violter sii bon de metegh dent un quaicoss pussee, preocupeves minga e provegh. Inscì de havégh un'ideja de tucc i alter sbozz, vardee chinscì. |
Nassud in origin 'me cioster per el monester, quand che 'l palazz l'è ciapad del Stat e trad insema per deventà un center coltural a l'è mitud a post del Franzesch Maria Righin, cont un'ispirazzion a la cort del Collegi Borromee del Pellegrin Tebald.
A partì del secol XIX a l'è stad fad pussee scior con vari monument. Quand che se va dent se ved el monument al Luigi Canonica e quell al Ranieri Girotti. In di arcade se ved i monument al Tomas Gross, al Gabrio Piola, al Carlo Ottavio Castiglioni, al Luigi Cagnola, al Bonaventura Cavalieri e al Peder Verr. In del scalon del Righin se troeuven el monument al Ceser Becaria e 'l monument a l'Isep Parin, menter del 1859 a l'è mituda 'na reporduzzion de la statua de l'Antonio Canova "Napoleon Bonapart 'me Mart pacificador".
Intorna, se troeuven vari bust de figure men importante.