L'arpitan (nom natif francoprovençâl, arpitan, arpetan) ciamaa anca franch-provenzal, a l'è ona lengua romanza che l'è parlada in Franza (in de la val del Roden, Giura e Savoja), in de la pupart de la Svizzera franzesa e in Italia (Vall d'Aosta e in d'una quaj vall piemontesa).
La definizzion "franch-provenzal" l’hiva doprada la prœuma vœulta el glotolegh Graziadio Isaia Ascoli per sgiontà insema tucc quei dialet gall-romanz che se riussiva minga a metregh in del franzes o in del ocitan (che l'era ciamad in chel temp là "provenzal").

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Thumb
Mapa de la zona indoa se descor arpitan (scrivuda in lengua franch-provenzala).

Difusion e variant

El franch-pruvenzal l'è parlad fondamentalment in tri stacc: Franza, Italia e Svizzera.
In Francia l'è parlad in de la pupart de la region Roden-Alp, el var a dì in de la region storiga del Forez, de la Bresse, de la Dombes, del Revermont, del Bugey, el territori de Lion, el nord del Delfinad; inoltra l'è parlad in part de la Franca Contea e de la Borgògna (departiment de Saona e Loira).
In Svizzera (indoa l'è cognossud 'me romand) l'è parlad in tuta la banda francofena, fœura che del Canton Giura e del distret de Moutier (Canton Berna), induve se parlen dialet del franch-contees (lengua d'oïl).
In Italia l'è parlad in tuta la Vall d'Aosta (fœura che de la zona walser de Gressoney e Issime) e in d'una quai vallada ocidentala de la Provincia de Turin. Dò minoranze arpitane se caten in de la Provincia de Fogia, in di comun de Faeto e Celle di San Vito.

Dialet del franch-provenzal

Franza
  • Dialet de Bresse
  • Dialet borgognon
  • Dialet del Delfinad
  • Forézien
  • Dialet de Giura
  • Dialet liones
  • Savojard
  • Savorêt
Svizzera
  • Dialet genevrin
  • Dialet friborghes
  • Dialet de Neuchâtel
  • Dialet del Valles
  • Dialet del Vaud
Italia Dialet de transizzion (Franza)
  • Brionnais-Charolais (Franch-provenzal → Lengua d’Oïl)
  • Dialet de Mâcon (Franch-provenzal→ Lengua d’Oïl)

El Pader Noster in arpitan

Noutron Pâre, qu'és ès ciéls,
Que ton nom sêye sanctefiê,
Que ton règno arève,
Que ta volontât sêye fêta
Sus la tèrra coma u ciél.
Bâlye-nos houé noutron pan de cetu jorn
Pardone-nos noutres ofenses,
Coma nos pardonens tot-pariér a celos que nos ant ofensâs
Et nos somèts pâs a la tentacion,
Mès abâde-nos du mâl.
Amen.

Ligam de fœura

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.