![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Charles_Darwin_portrait.jpg/640px-Charles_Darwin_portrait.jpg&w=640&q=50)
Charles Darwin
From Wikipedia, the free encyclopedia
Charles Darwin, amassan n ugama aglizi, ilul di Shopshire ass n 12 deg furar1809, yemmut di Dawne ass n 19 deg yebrir 1882. Imahilen-is ɣef temhazt n telmas timuddirin ḍḥan-d d wid yessegrawlen tasnudert segmi d-yessufeɣ adlis-is Iẓuran n telmas deg useggas n 1859. Dɣa asmi yella icaε yisem-is gar imassanen s inadiyen iga, i yessker yiwet n turda i d-yeqqaren belli tilmas akk timuddirn yellan zemrent ad ilint seg yiwen neɣ si kra kan n ijaddiyen ucriken i d-uɣent aẓar armi mehzent ɣef teɣzi n wakud, s twisi n wayen iwumi qqaren afran agaman.
![]() | |
---|---|
![]() | |
Tameddurt | |
Isem-is ummid | Charles Robert Darwin |
Talalit |
The Mount (fr) ![]() ![]() |
Taɣlent | Tagelda Yeddukklen n Briṭanya tameqrant d Irlanda |
Axxam-is |
The Mount (fr) ![]() |
Tutlayt tayemmat |
anglais d'Angleterre (fr) ![]() |
Lmut |
Down House (fr) ![]() ![]() |
Ideg n uẓekka |
abbaye de Westminster (fr) ![]() |
Tawacult | |
Baba-s | Robert Darwin |
Yemma-s | Susannah Wedgwood |
Tissulya akked |
Emma Darwin (fr) ![]() |
Arraw-is | |
Atmaten-is d yissetma-s |
Erasmus Alvey Darwin (fr) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Tawacult |
view
|
Tiɣri | |
Alma mater |
Christ's College (fr) ![]() University of Edinburgh Medical School (fr) ![]() Shrewsbury School (fr) ![]() (1818 - 1825) université d'Édimbourg (fr) ![]() (Tuber 1825 - : Tasnujjya Tasdawit n Kambriǧ (Yennayer 1828 - : théologie (fr) ![]() |
Aswir n teɣri |
baccalauréat universitaire (fr) ![]() Master of Arts (fr) ![]() Legum Doctor (fr) ![]() |
Tutlayin | Taglizit |
Iselmaden |
Adam Sedgwick (fr) ![]() John Edmonstone (fr) ![]() |
Amahil | |
Amahil |
géologue (fr) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Yettiki deg
| |
Imɛellmen |
Royal Geographical Society (fr) ![]() |
Important works |
On the Tendency of Species to form Varieties; and on the Perpetuation of Varieties and Species by Natural Means of Selection (fr) ![]() Iẓuran n telmas Le Voyage du Beagle (fr) ![]() La Filiation de l'homme et la sélection liée au sexe (fr) ![]() L'Expression des émotions chez l'homme et les animaux (fr) ![]() Insectivorous Plants (en) ![]() la puissance du mouvement des plantes (fr) ![]() La Formation de la terre végétale par l'action des vers de terre (fr) ![]() |
Prizes |
ẓer
|
Influenced by |
Thomas Malthus (fr) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Membership |
Tkebbanit Tageldant Académie Léopoldine (fr) ![]() takadimt Tageldant i tussniwin n Swid Société américaine de philosophie (fr) ![]() Académie hongroise des sciences (fr) ![]() Société silésienne pour la culture patriotique (fr) ![]() Académie américaine des arts et des sciences (fr) ![]() Académie royale néerlandaise des arts et des sciences (fr) ![]() Takadimt n Linsyan Société zoologique de Londres (fr) ![]() Académie des sciences (fr) ![]() Académie des sciences de Russie (fr) ![]() Académie royale des sciences de Prusse (fr) ![]() Royal Geographical Society (fr) ![]() Académie bavaroise des sciences (fr) ![]() Académie des sciences de Turin (fr) ![]() Plinian Society (en) ![]() |
Taflest | |
Asɣan |
anglicanisme (fr) ![]() agnosticisme (fr) ![]() |
IMDb | nm6143881 |
![]() |
Di tilawt, mačči d netta i yennan d amezwaru belli amdan yeqqers-d seg yibki (aḥallum, iddew), acku yezwar-it ɣer waya Lamarck s xemsin iseggasen, ulamma tazrawt -is netta (Darwin) ɣef tikti-nni daɣ i tettawi yerna tessegza lumuṛ s telqey ; baqi segmi d-yeffeɣ udlis-nni-ines yuɣal yegget fell-as wawal d unṭag deg ijernanen d wanda nniḍen, ladɣa si tamiwin timasɣanin (imdeyynen) i iwalan deg-s ankaṛ n wamek i yettwassen uxlaq n ddunit d wayen yettidiren, sɣur Rebbi, meḥsub werǧin i d-yella Adem neɣ Ḥewwa am akken i t-id-nnant tektabin tuɣrisin. Ihi ur d-dduklen yid-s imassanen s tidet armi d aseggas 1870 mi rnan walan tidet-is ɣer wiyaḍ deg wayen yerzan tiẓri n tehezt (théorie d’évolution) i d-yessumer, dɣa din i tebda tdarwinẓrit tettaɣ abrid deg ubeddel n tmuɣliwin tinudranin armi d-wwḍen wallalen imaynuten di lqern wiss 20 i itebbten awal-is ula ɣef ufran agaman i yellan tuɣ yezzi-yas ccekk. M’akken i d-yesnulfa tussan-yi tamaynut ara yuɣalen d taxatart maḍi syin d afella, Darwin yella d amnadi kan amecṭuḥ ifukken leqraya-s deg uɣiwen n Ṭṭebba n tesdawit n Edambourg, ihi yedda deg uɣarrabu Beagle i yeffɣen deg tuɣḍaṭ unadi i tikelt tis snat, ɣer tnila n Temrikt n Wenẓul, iruḥ s yisem-is d amesnakal kan imi d wayen i d-yelha imir. Maca ayen i t-iwellhen tikelt tamezwarut, d ayen iɣer yerra tamawt deg tgzirin n Galápagos ɣef kra n telmas n yiwen wefrux. Afrux-a llant kra n tlemas-is ɣur-neɣ ; deg tama n usammar n Bgayet qqaren-as abulkettan, deg Ǧerǧer abuferriw neɣ amenferriw (pinson). Ihi mi imuqel yaf sin ispisimanen i d-yekkan si snat tegzirin yemqaraben, ttemcabin deg kullec ala deg uqamum : yiwen zur, wayeḍ rqiq. Syin iwala yal afrux ggtent telmas-is deg yiwet n tewsit (genre), dɣa yesteqsa iman-is : ma d win iwumi qqaren Axellaq i igan akka annect-a, amek yeεni ara s-yini wayi ad s-geɣ aqamum akka, wayeḍ akken nniḍen, neɣ ad ten-ssemxlafeɣ kan deg teɣmi n rric ? Yerna mačči kan ɣur yefrax i llant lewhayem, ula si tama n iɣersiwen imeqqranen : amek yiwen deg leḥcic i ikess wayeḍ yettseyyiḍ iɣersiwen-nni at leḥcic s yiman-nsen ? Yuɣ lḥal tamella ur telli deg teẓgi neɣ daxel n yillel, ayen izemren i kra-iḍen yečč-it !