From Wikipedia, the free encyclopedia
Jâque Bâlmat [ðɑkɛ bɑːl.ma], dét « Mont-Blanc » (Chamôni, 19 de janviér 1762 - Sixt-Fèr-a-Chevâl, 1834), cultivator, chacior, guido de montagne, et cristâlliér de la valâ de Chamôni, at étâ lo premiér homo a avengiér lo sonjon du Mont Blanc, avouéc Mechiél Gabrièl Pacârd.
Cél articllo z-est ècrit en arpetan chamoniârd / ORB sarrâ. |
Ol est nèssu dens la valâ de Chamôni, dens un cârro de la comena du mémo nom ora ocupâ per lo quartiér de Los Pèlerins.
Ol at disparu en 1834, a l'âjo de 72 ans, en chesent dens una crevasse de la valâ de Sixt quand-ben qu'o chèrchiêve, d'aprés cen que diont, un filon d'or. Son côrp 'l at jamés étâ retrovâ.
Chacior de cristâl et chacior de chamôs, a 24 ans ol arreve a avengiér lo sonjon du Mont Blanc, en compagnie de Mechiél Gabrièl Pacârd, lo 8 d'oût 1786, en passant per lo Dômo du Gôtâ.
Ceti èxplouèt lui vâlt la rècompensa prometua per lo savent genevês Horace-Bénédict de Saussure, aprés l'avêr acompagnê u sonjon du Mont Blanc lo 2 d'oût 1787; lo consortium ére composâ de 18 ôtros guidos que charrotâvont asse-ben du matèrièl scientifico.
Son compagnon Pacârd pendent grant-temps, per jianni et envéye, at pas étâ mencionâ dens los rècits de l'èlèvacion èpica. Il est l'ècriven genevês Marc Théodore Bourrit que l'at difamâ et discrèditâ, et qu'at tenu a atribuar a Bâlmat tot lo crèdit de l'entreprêsa, quand ben Bâlmat lui-mémo, dens na dècllaracion sot sèrment publeyêe dens la Gazèta de Losena, at pués dét lo contrèro. Il n'est qu'aprés la dècuvèrta du jornal du baron A. Von Gersdorff u comencement du XXémo sièclo pués d'ôtros documents que la primauté serat asse-ben dèfenitivament recognessua a Pacârd.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.