Luenga micénica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La luenga micénica u griegu micénicu es el estádiu mas arcaicu la luenga griega, palrau ena Grécia continental i en Creta dende el sigru XVI hata el XI e. C., enantis la envasión dória. Se caraiteriza pol está coificá pol un silabáriu conociu con el nombri de lineal B. Los testimoñus desta luenga se hallan la huerça dellus en tabrinas enventárius alcuentrás en Nossu i Pilu. Esti estádiu la luenga griega se llama assina pol causa las Micenas, andi se halló el primel paláciu la cevilización que palraba esta luenga.
Otras denominacionis: | luenga micénica, griegu micénicu |
Palrau en: | |
Territórius: | Grécia peninsulal, Creta |
Palrantis:
|
dengunu †
|
Crassificación: | {{{crasificación}}} |
Filiación: | Luengas induropeas Luengas griegas |
Estatu oficial | |
Luenga oficial en: | - |
Regulau pol: | - |
Coigus la luenga | |
ISO 639-1 | - |
ISO 639-2 | - |
SIL | gmy |
Vai a la [[:{{{Cóigu wiki}}}:|Güiquipeya en luenga micénica]].
|
Esta luenga no hue descifrá hata que Michael Ventris en 1952 descifró el escrebieru las tabrinas. Se llegó a la conclusión de sel esta una espécii griegu primitivu.
Los testus hallaus enas tabrinas cera namás son listaus u enventárius palaciegus (ralus escasus de propieais privás) unicamenti, polo que no dessisti una literatura trasmitia nesta luenga. El escrebieru tinia namás un fin almenistrativu.