pantà

See also: panta, pantă, and panta-

Catalan

Etymology

Borrowed from Italian pantano. First attested in the 14th century.^[1]

Pronunciation

• IPA^(key): (Central, Balearic) [pənˈta]
• IPA^(key): (Valencia) [panˈta]

Noun

pantà m (plural pantans)

1. swamp, marsh

Derived terms

• pantanós

References

1. “pantà”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025

Further reading

• “pantà” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “pantà” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “pantà” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.