Rasquera és un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
- (var.) A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i les noies de Miravet no saben dormir tot soles.
- A Rasquera, hi ha una ermita, a Horta, hi ha un convent, a Miravet, una església del Santíssim Sacrament[2]
- A Rasquera maten frares i donen la bola als gossos, i a Ginestar, per robar, en maten amos i mossos.
- A Rasquera plou i neva i a Ginestar fa bon sol: xiques de Benifallet, qui ha mort que porteu dol?
- A Rasquera tots són gartxos, a Ginestar no ho són tant, a Benissanet, gitosos; Miravet, la flor del camp.[2]
- Adéu, mon pare i ma mare, que me'n vaig cap a Rasquera i el diumenge tornaré més roja que una cirera.
- Broma de Rasquera, aigua a l'esquena.[2]
- Encara que sóc de Vilalba a Rasquera em vull casar, me donaran el dot amb figues ja tindré amb què rosegar.[5]
- Les noies de Rasquera no duen pas arracades, les de Benissanet diuen que són rucs sense morralles.
- Santa Paulina d'Ascó, Sant Blai de la Fatarella, Sant Gregori del Pinell i Sant Domingo de Rasquera.[5]
- (var.) Santa Maria del Prat, Sant Domingo de Rasquera, Santa Paulina d'Ascó i Sant Pau de la Figuera.[6]
- 1 2 3 4 Pàmies i Riudor, Víctor. «Rasquera» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- 1 2 Aragonés Salvat, Albert (ed.) «Les "Notes folklòriques" (1924-1928) recollides i anotades per Ramon Sedó Borrell». Beceroles, lletres de llengua i literatura, 5, (2012), pàg. 113-135.
- ↑ Navarro Gómez, Pere «Gentilicis, renoms col·lectius i dites tòpiques de la comarca de la Terra Alta». Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, Núm. 82, (2000), pàg. 304-312 [Consulta: 10 gener 2017].
- Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293.
- Pujol i Vila, Josep (comp.). 5000 refranys de nostra terra (en català). Tarragona: Arola, 1999. ISBN 8495134292.