Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949) és un periodista català, un dels més prestigiosos del país gràcies als seus treballs en la televisió i la ràdio. Fou el primer periodista en retransmetre en català un partit de futbol a Espanya des que es fes durant la República. Des de l'any 1985 retransmet a Catalunya Ràdio els partits oficials disputats pel FC Barcelona.
Locucions de partits del FC Barcelona
Recull de citacions sobre les seves narracions esportives dels partits oficials del FC Barcelona a la ràdio:
Estadi Nuevo Zorrilla (Valladolid),24 de març de 1985.
Narració de Joaquim Maria Puyal després que l'Urruti, porter del FC Barcelona, aturés el penalti de Mágico González, jugador del Real Valladolid, i donés virtualment el títol de campió de lliga 1984-1985
Narració de Joaquim Maria Puyal del gol de Pizzi que va donar el triomf al FC Barcelona en l'eliminatòria de la Copa del Rei contra l'Atlético de Madrid.
El Bernabéu que aplaudeix, el Bernabéu que es posa dempeus i aplaudeix. És el que em faltava veure, ara ja em puc morir![3]
Estadi Santiago Bernabéu (Madrid),17 de novembre de 2005.
Narració del tercer gol del FC Barcelona fet per Ronaldinho contra el Real Madrid corresponent al partit de lliga 2005. Una part de l'afició del Real Madrid va aplaudir el gol.
Ha marcat don Andrés, don Andrés, don Andrés, don Andrés, don Andrés...[4]
Déu existeix! Això és un miracle i Déu és cule. Això és incomprensible! És un somni! El Barça ha marcat el sisè.[5]
Camp Nou,8 de març de 2017.
Narració del sisè gol fet per Sergi Roberto davant el Paris Saint Germain que classificà al FC Barcelona per al quarts de finals de la Champions League.
Jo no sóc el Català de l'Any, el Català de l'Any és el ciutadà que pateix les retallades, la persona que pateix la crisi a casa.[6]
El periodisme és una feina molt important en la nostra societat perquè la lliure circulació d'idees i l'explicació de la realitat des d'òptiques honrades per part dels periodistes ens permet, als ciutadans, disposar d'informacions fiables.[6]
President, si algun cop se sent sol, sàpiga que té un poble al darrera. Si els catalans anem junts som imbatibles.[6]
Adreçant-se a Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya present en l'acte
És la demostració de la força que pot fer la gent encara que tingui en contra els mitjans del poder.[7]
Opinió sobre la reacció de la societat barcelonina a la vaga de tramvies de 1959
Si superem les nostres diferències, la força de la unió del poble és irreductible. De l'exemple de les lluites socials i la resposta antifranquista, n'obtenim una conclusió: si els catalans anem junts, som imbatibles.[7]
Si perdem la llengua, que pel camí que anem no seria inimaginable, al final del camí serà culpa nostra, no sempre la culpa és dels altres.[7]
Opinió sobre la defensa de la llengua catalana
Ell va conduir l'esforç de tots per millorar Barcelona. Per això, potser és el moment de dir públicament: moltes gràcies, alcalde Pasqual Maragall.[7]
Citació sobre la tasca feta per Pasqual Maragall a l'alcaldia de Barcelona durant els anys 1982 i 1997