Cànem

Cànem
	Fulla de cànem
Projectes germans
	Article a la Viquipèdia
	Definició al Viccionari
	Espècie a Viquiespècies
	Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Cannabis
Regne	planta

El cànem (Cannabis sativa) és una planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d'1 a 3 m d'alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats. El seu conreu té per finalitat l'obtenció de la fibra tèxtil, anomenada, com la planta, cànem.

Dites populars

A la Selva fan tupins, a les Borges ganivets, a Riudoms en braguen cànem i a Vila-seca xiulets.^[1]
Bon pit, bon cànem.^[2]
Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril.^[3](Val.)
De cànem podràs canviar, però de teixidor no.^[3](Miravet)
Les xiques de Torreblanca totes filen en cadira, en comptes de filar cànem filen estopa podrida.^[4]
Per l'agost, bull el cànem i bull el most.^[4]
Per Sant Benet, se sembra el canemet.^[5](Crespià)
Per Sant Gil, el cànem a collir.^[6]
Per Sant Salvador, el cànem segador.^[3](Urgell)
Per Santa Agnès, sembra el cànem el bon pagès.^[7]
Sant Bartomeu, embarcador de cànem.^[4]^[5]
Qui vulgui bon canyamàs, que en sembri en el mes de març, qui vulgui tenir bon bri, que en sembri en el mes d'abril.^[5](Montsó)

Frases fetes i locucions

Anar en el tren de cànem.^[8](val.)

Anar calçat amb espardenyes.

Ser com el cànem de les vores.^[5](Bar.)

No servir per res.

Passar-ne més que el cànem.^[3](Benissanet, Tortosa)

Passar per moltes adversitats, penalitats o aventures.

Quedar-se per cànem de gra a un lloc determinat.^[3](Empordà)

Romandre tenaçment, no voler moure's.

Referències

↑ Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
1 2 3 4 5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cànem». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
1 2 3 Parés i Puntas, 1999.
1 2 3 4 Gomis i Mestre, 2015, p. 135-137.
↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
↑ Amades, 1982, p. 575-578.
↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tren». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

Bibliografia

Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462.
Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.

[folk-1] Recull de folklore selvatà (I : La Selva del Camp : 1981). La Selva, popular i tradicional. La Selva del Camp: [s.n.], 1981.

[2] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pit». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[alcover-3] 1 2 3 4 5 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cànem». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[FOOTNOTEParés_i_Puntas1999-4] 1 2 3 Parés i Puntas, 1999.

[FOOTNOTEGomis_i_Mestre2015135-137-5] 1 2 3 4 Gomis i Mestre, 2015, p. 135-137.

[FOOTNOTECorreas_MartínezGargallo_Gil2003-6] Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.

[FOOTNOTEAmades1982575-578-7] Amades, 1982, p. 575-578.

[8] Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tren». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]