El Wormsgau o pagus wormatiensi fou per un temps a l'edat mitjana un comtat centrat a la vila de Worms que es va estendre cap al llarg del Rin en direcció nord i va incloure fins a Coblenza i al començament del segle IX també li va pertànyer Magúncia i Boppard però foren perdudes vers 825. Al segle X va perdre altres terres de la part mitjana del Rin en favor de Nahegau, entre les quals Ingelheim (937), Spiesheim (960), Saulheim (973) i Flonheim (996), fins al Selz, després que aquestes pèrdues definissin el seu límit nord. Aquestes pèrdues a la part septentrional foren compensades per l'expansió a l'oest i pel Rin, especialment al Pfälzerwald. El Wormsgau va estar entre les possessions centrals de la dinastia Sàlica o de Francònia.