El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa. Carles Martell decidí començar la conquesta de Septimània per aquesta ciutat que era la principal i més forta dels sarraïns al nord dels Pirineus. Narbona estava tallada per un braç del riu Aude que desaiguava a un estany proper que comunicava amb la mar pel port Nou, que després fou el port de Saint-Charles; mercès a aquesta canal es podien fer entrar vaixells de càrrega grans fins al centre de la vila; per impedir-ho Carles feu construir fortificacions en forma de cap d'esperó als dos costats del riu, formant una circumval·lació, i aixecà les màquines de setge contra la plaça.