Locres Epizefiris va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia. El territori de la ciutat era extens i encara va ser augmentat força més per Dionís el Vell, de Siracusa. Estava separat de Règion pel riu Halex, i de Caulònia, al nord, pel Sagras. A uns pocs quilòmetres al nord, hi havia dues colònies de la ciutat, Itone i Meles, que són esmentades per Tucídides, per bé que hom no n'ha trobat cap rastre. Tenia, a més, les colònies d'Hipònion i de Medma, a l'altre costat de la península.