La Fonollera és un jaciment arqueològic localitzat al sud del terme municipal de Torroella de Montgrí a prop del termenal amb el de Pals, entre les muntanyes de Begur i Montgrí, al bell mig dels rius Ter i Daró, en un promontori de més de 75 metres de longitud que es defineix com el punt més alt entre aquests dos elements orogràfics; aquest, es fa abrupte en un penya segat de 15-20 metres d'alçada a la vessant Oest que s'hauria format per l'acció del mar en temps anteriors a les ocupacions humanes. No obstant, el paisatge que envoltà la Fonollera cap a l'any 110 abans de la nostra era diferia molt de l'actual: el Ter desembocava quasi a la falda del Montgrí, el Daró alimentava l'antic estany d'Ullastret i entre aquest i el mar, en la zona que ocupen les planes costaneres actuals, hi havia un seguit d'aiguamolls dels quals emergien uns quants turons amb bona visibilitat. Conegut des de fa més de cent anys, fou reportat per primer cop pel geògraf empordanès Pella i Forgas l'any 1883, hipotetitzant que en aquest indret s'hi trobava la mítica Cypsela, ciutat mencionada per Ruf Fest Aviè en la seva Ora marítima. No fou fins a l'any 1966 quan es donà una prospecció de l'espai de la mà de Lluís Esteva, Joan Badia i Albert Recasens que informaren de l'existència d'un poblat a l'aire lliure, però encara caldria esperar fins a l'any 1975 quan el Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona inicià campanyes d'excavació anuals sota la responsabilitat d'Enriqueta Pons, arqueòloga del Centre d'Investigacions Arqueològiques, iniciant-s'hi així les tasques d'investigació pròpiament arqueològiques. A nivell metodològic s'aplicà la tècnica coneguda com a MEROC-LAPLACE, un sistema de georeferenciació mitjançant quadrícules definides amb fils que permetien en el seu moment definir la posició absoluta de la materialitat social excavada. D'Altra banda, a nivell d'extensió, es varen excavar 3 cales diferenciades en Sector A i Sector B.