La fugida i expulsió d'alemanys a Europa es refereix a l'èxode forçat de població alemanya cap a l'Alemanya i l'Àustria actuals. Aquesta migració de població començà al final de la Segona Guerra Mundial i hi hagué tres grans onades de desplaçaments. La primera correspon a la fuita espontània o a l'evacuació més o menys organitzada de les poblacions que temien l'avenç de l'Exèrcit Roig entre el maig del 1944 i els primers mesos del 1945. La segona fase correspon a les expulsions locals, immediatament després de la derrota de la Wehrmacht. Les expulsions sistemàticament organtizades tingueren comptes després de la Conferència de Potsdam del 2 d'agost de 1945 signats per Stalin, Attlee i Truman, i que planejaren l'expulsió de població alemanya considerada com una amenaça per a l'estabilitat de la futura Europa.