El Desert de Sarrià era un solar a la part més alta del barri de Sarrià, entre el passeig de Santa Eulàlia, el carrer de Can Caralleu i el carrer del Desert, per damunt de la Ronda de Dalt, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Fou un convent de caputxins actiu a Barcelona entre 1578 i el 1835. Aquests convents ubicats als afores de les ciutats i amb un gran espai on retirar-se en silenci per l'oració, reben, encara avui, el nom de "deserts". Un cop enderrocat el convent, la finca continuà sent coneguda com el Desert de Sarrià.