Deira fou un regne anglosaxó que va existir entre els segles VI i VII i va estar situat al nord-est del que avui dia és Anglaterra. Limitava amb el regne de Bernícia al nord, amb qui finalment s'uní per formar Northúmbria, amb les terres dels britons a l'oest i amb Mèrcia al sud. El mot Deira és de procedència britona i, si bé no hi ha consens sobre el seu origen exacte, s'especula que podria provenir de la paraula Deifr que significa "aigües", o bé de la paraula Daru que significa "roure" igual com el nom del riu al voltant del qual es van establir, i voldria dir "la gent del riu Derwent".