Bacatá va ser el principal assentament de la Confederació Muisca a la sabana de Bogotà, un dels cinc Zybyn que conformaven el territori del Zipazgo. La seva capital era l'Uta de Funza, anomenada també Muyquyta, que al seu torn era la capital del Zipazgo. El territori del Zybyn de Bacatá comprenia bona part de l'actual Sabana de Bogotà, i de la paraula Bacatá prové el nom de l'actual ciutat de Bogotà, capital de Colòmbia. El conqueridor espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada va fundar al territori de Bacatá la ciutat de Santafé de Bogotà el 6 d'agost de 1538, capital del Nova Granada, i posteriorment del Virregnat de Nova Granada.