vinga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbiŋ.ɡə/, balear /ˈviŋ.ɡə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbiŋ.ɡa/
	valencià /ˈviŋ.ɡa/, /ˈbiŋ.ɡa/

• Rimes: -iŋɡa
• Etimologia: (pendent)

Verb

vinga

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb venir.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb venir.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb venir.

Interjecció

vinga

1. Incitació a moure’s, a l’acció, a canviar d’actitud.

Sinònims

• va

Traduccions

Incitació

• Castellà: venga ^(es), vamos ^(es)
• Llengua de signes catalana: PRESSA ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: vin·ga (2)
• Anagrama: vagin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV