vill

Pronúncia(i): /ˈwɪl.lam/ villam acusatiu singular de villa

/biˈʎa.nos/, meridional /biˈʝa.noh/ Americà: alt /biˈʝa.n(o)s/, baix /biˈʝa.noh/, austral \biˈʒa.nos\ Rimes: -anos villanos m. pl. forma plural de villano

clevill m. ‎(plural clevills) (valencià) esquerda (valencià) clivella clavill Síl·labes: cle·vill (2) Anagrama: clivell Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB

nogaret m. ‎(plural nogarets) veça villosa (Vicia villosa) Benoèt, Gui. Las plantas, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, 193. ISBN 978-2-85910-453-5.

Pronúncia: /ˈskaʊ̯ndɹəl/ Etimologia: Potser de l'escocès scunner («covard»). scoundrel ‎(plural scoundrels) pocavergonya rogue, rascal, villain, ruffian