vaga

Potser volíeu: vagà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.ɣə/, balear /ˈva.ɣə/
Occidental:	nord-occidental /ˈba.ɣa/
	valencià /ˈva.ɣa/, /ˈba.ɣa/

• Rimes: -aɡa
• Homòfons: baga, vague
• Etimologia: Del verb vagar ‎(«vacar»), segle XIV.

Nom

vaga f. ‎(plural vagues)

1. Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per motius reivindicatius.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: staking ^(af)
• Albanès: grevë ^(sq) f.
• Alemany: Streik ^(de) m.
• Anglès: strike ^(en)
• Àrab: إِضْرَاب‎ ^(ar) m.
• Armeni: գործադուլ ^(hy) ‎(gortsadul)
• Basc: greba ^(eu)
• Belarús: забасто́ўка ^(be) f. ‎(zabastouka)
• Bretó: harz-labour ^(br)
• Búlgar: ста́чка ^(bg) f. ‎(statxka)
• Castellà: huelga ^(es)
• Coreà: 파업 ^(ko) ‎(pa-eop)
• Danès: strejke ^(da)
• Eslovac: štrajk ^(sk) m.
• Eslovè: stavka ^(sl) f.
• Esperanto: striko ^(eo)
• Estonià: streik ^(et)
• Finès: lakko ^(fi)
• Francès: grève ^(fr)
• Gallec: folga ^(gl) f., paro ^(gl) m.
• Gal·lès: streic ^(cy) f.
• Georgià: გაფიცვა ^(ka) ‎(gàpitsva)
• Grec: απεργία ^(el) f. ‎(apergia)
• Hebreu: שְׁבִיתָה‎ ^(he) f.
• Hindi: हड़ताल ^(hi) f.
• Hongarès: sztrájk ^(hu)
• Ido: striko ^(io)
• Indonesi: mogok ^(id)
• Irlandès: stailc ^(ga) f.
• Islandès: verkfall ^(is)
• Italià: sciopero ^(it) m.
• Japonès: 罷工 ^(ja)
• Kazakh: ереуіл ^(kk) ‎(erewil/iereuil)
• Kirguís: забастовка ^(ky) ‎(zabastovka)
• Letó: streiks ^(lv) m.
• Lituà: streikas ^(lt) m.
• Llatí: operistitium ^(la) n.
• Macedoni: штрајк ^(mk) m.
• Neerlandès: staking ^(nl)
• Noruec: streik ^(no) m.
• Polonès: strajk ^(pl) m.
• Portuguès: greve ^(pt) f.
• Romanès: grevă ^(ro) f.
• Rus: забасто́вка ^(ru) f. ‎(zabastovka), ста́чка ^(ru) f. ‎(statxka)
• Serbocroat: штрајк ^(sh), štrajk ^(sh) m.
• Suahili: migomo ^(sw)
• Suec: strejk ^(sv)
• Tagal: aklas ^(tl)
• Tai: นัดหยุดงาน ^(th)
• Turc: grev ^(tr)
• Txec: stávka ^(cs) f.
• Ucraïnès: страйк ^(uk) m. ‎(straik)
• Xinès: 罷工 ^(zh) ‎(罢工, bàgōng)

Adjectiu

vaga f. ‎(plural vagues)

1. Forma femenina de vague.

Verb

vaga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vagar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vagar.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·ga (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈba.ɣa\

Americà: alt /ˈba.ɡa/, baix \ˈba.ɣa\

• Rimes: -aɡa
• Etimologia: Del francès vague, del nòrdic antic vágr.

Nom

vaga f. ‎(plural vagas)

1. (obsolet) onada

Sinònims

• ola

Adjectiu

vaga f. ‎(plural vagas)

1. forma femenina de vago

Verb

vaga

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vagar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb vagar

Variants

• [2] (voseo) vagá

Miscel·lània

• Síl·labes: va·ga (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vaga