timbrare

timbraré Primera persona del singular (jo) del futur de timbrar. Síl·labes: tim·bra·ré (3) Anagrama: arbitrem Pronúncia(i): Peninsular: /tim.bɾaˈɾe/ Americà:

amb timbre Anglès: stamp (en) Castellà: timbrar (es) Francès: timbrer (fr) Italià: timbrare (it) Síl·labes: tim·brar (2) Diccionari de la Llengua Catalana

Potser volíeu: timbràrem timbrarem Primera persona del plural (nosaltres) del futur de timbrar.

Potser volíeu: timbràreu timbrareu Segona persona del plural (vosaltres, vós) del futur de timbrar.

Potser volíeu: timbri timbrí (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de timbrar.