timó

From Wiktionary, the free dictionary

Català

  • Pronúncia(i): /tiˈmo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: [1] Del llatí vulgar *tīmōne(m), de tēmō ‎(«timó de carro o d’arada»), segle XIII.
  • Etimologia: [2] Del llatí thymus i el sufix -ó, del grec antic θύμος ‎(thýmos), segle XIV.

Nom

timó m. ‎(plural timons)

  1. (nàutica) Peça plana inserida dins l'aigua que serveix per dirigir l'embarcació.

Derivats

Nota d'ús

Les embarcacions poden tenir un o més timons, si n'hi ha només un aquest es troba en crugia. En les embarcacions de superfície el timó és vertical. En els submarins i els torpedes també hi ha timons horitzontals, els anomenats timons de profunditat. No totes les embarcacions utilitzen timó.

Un error típic és confondre el timó amb la roda de timó. La roda de timó és una mena de volant que dirigeix el timó. El timó també es pot dirigir amb una mena de palanca anomenada canya de timó.

Sinònims

  • (de carreta o arada) camissa, llança

Traduccions

Traduccions

Nom

timó m. ‎(plural timons)

  1. (occidental) farigola

Miscel·lània

Vegeu també

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.