sur

Potser volíeu: Sur, śuŕ

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsuɾ/
• Rimes: -uɾ
• Etimologia: Del francès sud, de l'anglès antic sûþ.

Nom

sur m. ‎(plural sures)

1. sud

   Andalucía se encuentra más al sur que Cataluña. ― Andalusia es troba més al sud que Catalunya.

Notes

S'escriu en majúscula (Sur) quan es refereix al punt cardinal o quan forma part d'un nom propi, com ara Sudán del Sur. S'escriu en minúscula quan es refereix a l'orientació o la direcció, i quan s'utilitza en aposició.^[1]

Derivats

• sureño

Relacionats

• norte, este, oeste

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sur

1. Diccionario Panhispánico de Dudas: mayúsculas

Danès

• Pronúncia: suːˀɒ̯

Adjectiu

sur

1. àcid
2. agre
3. rondinaire, amargat

Francès

• Pronúncia: /syʁ/

Preposició

sur

1. sobre

   sur la table ― sobre la taula

2. a
3. en

Antònims

• dessous

Miscel·lània

• Anagrama: rus ^(revers)

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /t͡suɾ/

Nom propi

sur • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

Variants

• śuŕ ‎()

Derivats

• beleśur ‎()
• etesur ‎()
• ibeisur ‎()
• ildursur ‎()
• kuleśur ‎()
• tikirsur ‎()