superare

ɾəˈɾe/, occidental /su.pe.ɾaˈɾe/ Rimes: -e superaré Primera persona del singular (jo) del futur de superar. Pronúncia(i): Peninsular: /su.pe.ɾaˈɾe/ Americà:

-a(ɾ) Homòfon: superà Etimologia: Del llatí superare, segle XVII, doblet del patrimonial sobrar. superar trans., pron. ‎(pronominal superar-se) Passar per

-oɾ Etimologia: Del llatí superior. superior inv. ‎(plural superiores) superior superior m. f. ‎(plural superiores) superior Síl·labes: su·pe·rior (3)

s(e)/, baix /su.peˈɾaɾ.se/ Rimes: -aɾse superarse trans., pron. ‎(present me supero, passat me superé, futur me superaré) forma pronominal de superar

Pronúncia(i): /sʊˈpɛ.rɪ.ʊs/ superius nominatiu neutre singular de superior vocatiu neutre singular de superior acusatiu neutre singular de superior