recarePotser volíeu: recaré Pronúnciaⓘ: /reˈkaː.re/ Etimologia: Del gòtic rekan, del protogermànic *rekaną. recare trans. (pronominal recarsi) portar, carregar
recde recreation ground. rec (plural recs) (informal) forma abreujada de recreation rec room, rec hall, rec center rec (plural recs) (informal) forma abreujada
recarsegle XIV. Cognat de l’italià recare i de l’occità recar («patir»). recar intr. saber greu «Recordem el profeta a qui recava tant perdre la pau en el servei
recorecò reco Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de recar. reque, requi, rec Síl·labes: re·co (2) Anagrames: cero, creo, ocre reco primera
recaPotser volíeu: recà Pronúncia(i): oriental /ˈre.kə/, occidental /ˈre.ka/ Rimes: -eka reca Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu