rúsc

Etimologia: Masculí de rusca ‎(«escorça»), perquè es feien d’escorça d’alzina surera, d’origen cèltic, segle XIV. rusc m. ‎(plural ruscs o ruscos) (central) Construcció

Pronúncia(i): /ˈrusks/ ruscs m. pl. ‎(alternatiu ruscos) Forma plural de rusc.

Pronúncia(i): ruscos m. pl. ‎(alternatiu ruscs) Forma plural de rusc. Síl·labes: rus·cos (2) Anagrames: crusos, cursos

Pronúncia(i): /ˈruks/ Rimes: -uks rucs m. pl. Forma plural de ruc. Anagrames: crus, curs, rusc, urcs

Pronúncia(i): /ˈurks/ Rimes: -uɾks urcs m. pl. Forma plural de urc. Anagrames: crus, curs, rucs, rusc