queimar

queim (balear) Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de caure.

(balear) Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de escaure. escaiem, escaem Síl·labes: es·queim (2) Anagrames: èmiques, esquiem

brenna (fo) Finès: polttaa (fi) Francès: brûler (fr) Friülà: ardi (fur) Gallec: queimar (gl) Grec: καίω (el) ‎(keo) Grec antic: καίω (grc) ‎(kaíō) Hebreu: שרף‎ (he)

Beguda elaborada amb cafè i alcohol flamejat. calmant Traduccions Castellà: queimada (es) cremat m. ‎(femení cremada, plural masculí cremats, plural femení

Feroès: eldur (fo) m. Francès: incendie (fr) Friülà: incendi (fur) m. Gallec: queima (gl) f. Gal·lès: tân (cy) Georgià: ხანძარი (ka) ‎(khàndzari) Grec: φωτιά (el) f