- Etimologia: [1] De l'italià poggia, del grec antic πóδιον (pódion, «escota»).
- Etimologia: [1] De pujar.
Nom
puja f. (plural pujas o puges)
- Corda lligada al car de l’antena per a girar la vela cap a estribord.
«Manà que estiguessen los mariners apparaylats, los uns a la puja, los altres a la orça de popa, e ·ls altres a la orça de proa» (Jaume I, Llibre dels feits, 1343)
Nom
puja f. (plural pujas o puges)
- Quantitat que es paga al forner que cou el pa en un forn públic.
«Que’ls forners, contra tota bona raho e egualtat, de pochs temps e ença prenguen detraure lo pa en lurs forns molt major part o puja que no havien acostumat en los temps passats.» (Història de la cultura valenciana, 1363)
Verb
puja
- tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de pujar
- segona persona singular (tu) de l'imperatiu de pujar