polimorfisme

Oriental:	central /pu.ɫi.murˈfiz.mə/
	balear /po.ɫi.moɾˈfiz.mə/, /pu.ɫi.murˈfiz.mə/
Occidental:	/po.ɫi.moɾˈfiz.me/

polimorfisme m. ‎(plural polimorfismes)

Multiplicitat de possibles estats per a una determinada propietat; qualitat de polimòrfic.
En biologia, existència de múltiples al·lels, és a dir, variants, d'un determinat gen dins una població, que, habitualment, dóna lloc a l'expressió de diferents fenotips.
En ciència material, l'habilitat d'un material sòlid per existir en més d'una forma o estructura cristal·lina.
En informàtica, en programació, en orientació a objectes, característica de certs llenguatges de programació que permet aprofitar un mateix nom per fer referència a mètodes o propietats múltiples. Això permet cohesionar el concepte de la mateixa funcionalitat tot adaptant-ne les peculiaritats del context.

Polimorfisme dels lípids: en biofísica, propietat amfòtera que proporciona als lípids la capacitat d'agregar-se de diferents maneres.
Polimorfisme tipogràfic: en programació, aquell codi que permet treballar amb diferents tipografies.

Multiplicitat de formes

Català