Català Verb poligueres (col·loquial balear) Segona persona del singular (tu) del passat simple de polir. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb polir. Variants [1] polires [2] poliguesses, polissis, polisses, polires Miscel·lània Síl·labes: po·li·gue·res (4)Wikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.