parpar inv. (plural pares) parell par m. (plural pares) parell (golf) par Pronúncia: /paʁ/ àudio par per par m. (plural pars) (golf) par normale par
Parísvolíeu: paris, Paris, parís, Pâris Pronúncia(i): oriental /pəˈɾis/, occidental /paˈɾis/ Rimes: -is Etimologia: Del llatí Parīsiī («parisis, poble gal»)
parePotser volíeu: PARE, paré, Paré Pronúncia(i): Rimes: -aɾe Etimologia: Del llatí pater, segle XII. pare m. (plural pares) Progenitor masculí. autor papa
pararPronúncia(i): Rimes: -a(ɾ) Homòfon: parà Etimologia: Del llatí parāre, segle XIII. parar trans., pron., intr. (pronominal parar-se) Aturar una cosa perquè no
paraPotser volíeu: para-, parà, pará Pronúncia(i): oriental /ˈpa.ɾə/, occidental /ˈpa.ɾa/ Rimes: -aɾa para Tercera persona del singular (ell, ella, vostè)