públic

Potser volíeu: public

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpub.bɫik/ⓘ, /ˈpu.βɫik/
	balear /ˈpub.bɫik/
Occidental:	nord-occidental /ˈpub.bɫik/, /ˈpu.βɫik/
	valencià /ˈpu.bɫik/

• Etimologia: Del llatí publĭcus, segle XIV.

Nom

públic m. ‎(plural públics)

1. Audiència, persones que assisteixen a un acte o espectacle.

Sinònims

• audiència.

Traduccions

Audiència a un acte o espectacle

• Alemany: Publikum ^(de) n.
• Anglès: public ^(en), audience ^(en)
• Castellà: público ^(es) m.
• Francès: public ^(fr) m.
• Llatí: vulgus ^(la)

Adjectiu

públic m. ‎(femení pública, plural masculí públics, plural femení públiques)

1. Comú, que no és privat.
2. de franc
3. notori

Compostos i expressions

• Persona pública = famosa o política
• Dona pública = prostituta (ús sexista a evitar)
• Servei públic= aquell que l'Estat o empreses subcontractades ofereixen als ciutadans
• del domini públic = una cosa que tothom sap

Sinònims

• comunitari
• obert
• col·lectiu, comunal, comú, general, universal

Antònims

• privat

Traduccions

Que no és privat

• Alemany: öffentlich ^(de)
• Anglès: public ^(en)
• Asturià: públicu ^(ast)
• Castellà: público ^(es)
• Francès: public ^(fr)
• Llatí: publicus ^(la), propalatus ^(la), manifestus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: pú·blic (2)
• Heterograma de 6 lletres (bcilpu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot