obraDoblet de ópera. obra f. (plural obras) obra obra tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb obrar segona persona
obrar-a(ɾ) Homòfon: obrà Etimologia: Del llatí operare, segle XIII, doblet del cultisme operar. obrar intr., trans. Manera de fer. Has obrat molt malament.
obrívolíeu: obri Pronúncia(i): Rimes: -i Homòfon: obrir obrí (infinitiu obrir) (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de obrir. (literari)
obresPotser volíeu: obrés Pronúncia(i): oriental /ˈɔ.βɾəs/, occidental /ˈɔ.βɾes/ Rimes: -ɔbɾes obres f. pl. Forma plural de obra. Alemany: Baustelle (de) f
obràPotser volíeu: obra obrà (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de obrar. Síl·labes: o·brà (2) Anagrames: abró,