nus

Potser volíeu: ñus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnus/^ⓘ
• Rimes: -us
• Etimologia: Fals singular del plural de la forma antiga nu, abans nuu provinent del llatí nōdus, segle XIII.

Nom

nus m. ‎(plural nusos)

1. Unió forta de dues cordes o peces semblant que es creuen formant un lligam fort.
2. Estrenyiment de la gola, causada per una emoció.
3. Encreuament de carreteres o altres vies de comunicació molt transitades.
4. Part principal de la trama d'una història, quan es complica la situació inicial i es presenta una situació problemàtica que el protagonista haurà de resoldre.
5. Protuberància en la tija d'una planta o en el tronc d'un arbre.
6. (nàutica) Mesura equivalent a 14,5 metres.
7. (anatomia) Articulació dels ossos dels dits.

Traduccions

Unió forta de dues cordes o peces

• Albanès: nyjë ^(sq) f.
• Alemany: Knoten ^(de) m.
• Anglès: knot ^(en)
• Àrab: عُقْدَة‎ ^(ar) f.
• Àzeri: düyün ^(az)
• Belarús: ву́зел ^(be) m. ‎(vúzel)
• Bretó: koulm ^(br) m.
• Búlgar: въ̀зел ^(bg) m. ‎(vàzel)
• Castellà: nudo ^(es) m.
• Coreà: 매듭 ^(ko) ‎(maedeup)
• Danès: knude ^(da) c.
• Eslovac: uzol ^(sk) m.
• Eslovè: vozel ^(sl) m.
• Esperanto: nodo ^(eo)
• Estonià: sõlm ^(et)
• Finès: solmu ^(fi)
• Francès: nœud ^(fr) m.
• Friülà: grop ^(fur) m.
• Gallec: nó ^(gl) m.
• Gal·lès: cwlwm ^(cy) m.
• Georgià: ნასკვი ^(ka) ‎(naskvi)
• Grec: κόμπος ^(el) m. ‎(kombos)
• Grec antic: κόμπο ^(grc) ‎(kómpo), ἅμμα ^(grc) n. ‎(hámma)
• Hebreu: קֶשֶׁר‎ ^(he) m.
• Hindi: गांठ ^(hi) f.
• Ídix: פּעקל‎ ^(yi) m.
• Irlandès: snaidhm ^(ga) f.
• Islandès: hnútur ^(is) m.
• Italià: nodo ^(it) m.
• Japonès: 結び目 ^(ja)
• Kazakh: түйін ^(kk) ‎(tüyin/tuin)
• Kirguís: түйүн ^(ky) ‎(tuiun)
• Letó: mezgls ^(lv) m.
• Lituà: mazgas ^(lt) m.
• Llatí: nodus ^(la) m.
• Luxemburguès: Knuet ^(lb) m.
• Malgaix: fatotra ^(mg)
• Maltès: għoqda ^(mt) f.
• Mongol: зангилаа ^(mn)
• Occità: noset ^(oc) m.
• Persa: گره‎ ^(fa)
• Polonès: węzeł ^(pl) m.
• Portuguès: nó ^(pt) m.
• Retoromànic: nuf ^(rm) m.
• Romanès: nod ^(ro) n.
• Rus: у́зел ^(ru) m. ‎(úzel)
• Sard: nodu ^(sc) m.
• Serbocroat: чвор ^(sh), čvor ^(sh) m.
• Sicilià: ruppu ^(scn) m.
• Suec: knop ^(sv) c.
• Tadjik: гиреҳ ^(tg)
• Tagal: buhol ^(tl)
• Tai: ปม ^(th)
• Tàtar: төен ^(tt)
• Turc: düğüm ^(tr)
• Txec: uzel ^(cs) m.
• Ucraïnès: ву́зол ^(uk) m. ‎(vúzol)
• Urdú: گرہ‎ ^(ur) f.
• Uzbek: tugun ^(uz)
• Vènet: grop ^(vec) m.
• Vietnamita: nút ^(vi)
• Xinès: 結 ^(zh) ‎(结, jié)

Nom

nus m. pl.

1. Forma plural de nu.

Adjectiu

nus m. pl.

1. Forma plural de nu.

Adjectiu

nus m. ‎(femení nusa, plural masculí nusos, plural femení nuses)

1. (nord-occidental) Forma alternativa de nu.

Miscel·lània

• Anagrama: uns