Català Pronúncia(i): Oriental: central /nuˈmes/ⓘ balear /noˈmes/, /nuˈmes/ Occidental: /noˈmes/ Rimes: -es Etimologia: De no i més. Documentat el segle XV, el seu ús comença a ser notable a partir del segle XVII a València i del segle XIX a Catalunya, probablement un calc del castellà no más («solament»). Adverbi només solament (davant d’infinitiu) tan aviat com Traduccions Traduccions Albanès: vetëm (sq) Alemany: nur (de) Anglès: only (en) Àrab: فَقَط (ar) Armeni: միայն (hy) (miain) Basc: soilik (eu) Belarús: то́лькі (be) (tolki) Búlgar: са́мо (bg) (samo) Castellà: solo (es), solamente (es) Eslovac: len (sk), iba (sk) Eslovè: samo (sl) Estonià: vaid (et) Finès: vain (fi) Francès: seulement (fr), uniquement (fr) Friülà: nome (fur), dome (fur), juste (fur) Gallec: só (gl) Gal·lès: yn unig (cy) Grec: μόνο (el) (mono) Grec antic: μόνον (grc) (mónon) Hebreu: רַק (he) Hindi: सिर्फ़ (hi) Hongarès: csak (hu) Indonesi: hanya (id) Islandès: aðeins (is) Italià: solo (it), soltanto (it), solamente (it) Japonès: だけ (ja) (dake) Letó: tikai (lv) Llatí: solum (la), modo (la) Macedoni: само (mk) Neerlandès: alleen (nl) Noruec: bare (no) Polonès: tylko (pl) Portuguès: somente (pt), só (pt) Romanès: numai (ro) Rus: то́лько (ru) (tolko) Serbocroat: само (sh), samo (sh) Suec: bara (sv) Turc: sadece (tr) Txec: jen (cs), jenom (cs), pouze (cs) Urdú: صرف (ur) Xinès: 只有 (zh) (zhǐyǒu) Verb només Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb nòmer. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb nòmer. Miscel·lània Síl·labes: no·més (2) Anagrames: menos, mones, Monés, sonem Vegeu també Obres de referència: DIEC, GDLC, OptimotWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.