mun

Pronúncia(i): Rimes: -i(ɾ) Homòfon: muní Etimologia: Del llatí munīre ‎(«fortificar, protegir»), segle XV. munir trans. Proveir d'equipaments per a la

Potser volíeu: munirem Pronúncia(i): oriental /muˈni.ɾəm/, occidental /muˈni.ɾem/ Rimes: -iɾem munírem (literari) Primera persona del plural (nosaltres)

Pronúncia(i): oriental /muˈni.ə/, occidental /muˈni.a/ Rimes: -ia munia Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de munir. Tercera persona

Pronúncia(i): oriental /muˈni.əm/, occidental /muˈni.em/ Rimes: -iem muníem Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de munir.

Pronúncia(i): oriental /muˈni.ðə/, occidental /muˈni.ða/ Rimes: -ida munida Participi femení singular del verb munir.